Música

#Sónar2013: La selecció artística

Amb el mateix criteri utilitzat en cadascun dels apartats del post anterior, seleccionem un rànquing senzill amb unes corresponents breus reflexions. Els millors dies van ser dijous i divendres, i dissabte va ser el més fluix de tots.

Dijous, 13 de juny de 2013

Coàgul

És un projecte curiós i sorprenent. Té denominació d’origen de qualitat, i a més a més beu d’influències autòctones. En concret de la Barcelona dels vuitanta, uns anys on el punk es podia comprendre des d’una vessant més intel·lectual i, d’altra banda, autodestructiva i arty, que per cert és un mot en desús. El jove Marc O’Callahan es movia per tot l’escenari, on tenia la seva taula i un micròfon. Pitjava el play dels samplers i sintetitzadors i deixava anar sorolls eixordadors mentre recitava poesia políticament incorrecta. No hi havia millor manera per començar el festival.

EVOL

EVOL era la continuació coherent de la línia estètica establerta pel SónarHall al primer dia de festival. N’hi va haver prou amb 30 minuts escassos perquè aquest duet amb seu a Barcelona convencés amb la seva proposta de hardcore-rave i una posada en escena acollonant i senzilla. Tres paios, dos rere la taula i un disfressat de conill (aquí la prova). Ràfegues violentes de soroll feien que la proposta fos extrema, però, d’altra banda atractiva per un públic no familiaritzat amb música minoritària. Com dèiem l'altre dia, el concert d’EVOL és Sónar. Les llums estroboscòpiques i la foscor accentuaven el resultat final d’un concert que, sens dubte, quedarà gravat en el record de molts dels que omplíem aquell escenari.

Liars

No m’havia mogut del Hall, i fins aleshores el concert d’aquest trio de Brooklyn va ser el que em va deixar més desigual. No per la qualitat de la proposta, que no poso pas en dubte sinó per l’originalitat. No em sento suficientment capacitat com per a jutjar de forma global el concert de tres quarts d’hora perquè vaig arribar a quinze minuts del final. Tot i això, el que van oferir va ser una actuació lineal, minimalista i posant especial èmfasi en acostar-se a la part menys colorista i més sinistra del post-punk que els caracteritza.

Mykki Blanco

No va ser l’hòstia, però sí que va ser suficientment entretingut com per destacar-lo com un dels concerts del dia. Se’m fa difícil valorar amb profunditat el hip hop com a gènere, tot i que em sento suficientment capacitat com per a valorar si un concert val la pena o no, i en aquest cas l’execució del directe va ser impecable. Presència i caràcter sobre l’escenari d’un artista que no en té prou per practicar un gènere transgressor de mena, sinó que a més a més ho fa transgredint les bases del seu propi món. Queer rap és l'etiqueta que li han posat per destacar Blanco com un dels pocs rapers gays de l’actualitat, que s’atreveix a plantar cara a una escena plena d’homòfobs amb un savoir faire poc queer, que diríem. Almenys a la seva actuació del Sónar no vam poder gaudir de les seves disfresses, però sí d’un minut i mig d’a capella sense música i directe a la vena. El públic va acabar envaint l'escenari.

Sébastian Tellier

El vaig veure, però des de la distància. Em venia força de gust aquella música en aquell precís instant de la tarda, que començava a caure el sol. En solitud em vaig apropar a l’escenari i, ara que hi penso, poc a poc me’n vaig anar allunyant fins arribar al fons de l’escenari. Concretament on hi havia les casetes d’ScannerFM i Ibiza Sónica. L’allunyament progressiu va ser gradual i involuntari. Me n’he adonat ara, analitzant-ho en perspectiva. El so de l’escenari Village era realment dolent, ja que des del darrera l’escenari, just a l’entrada del recinte, la qualitat era pèssima, com si fóssim centenars de metres enllà i condicions climatològiques adverses. El francès tampoc feia un xou especialment hedonista, sinó que més aviat avorrit i el producte final era un recital més aviat per tenir-lo de fons, per agafar força i pendre’s una cervesa. La música, en aquell cas, no era el més important.

JESSE and Jimi Tenor

És difícil jutjar la figura de Tenor com a músic perquè té tantes facetes que no saps on incloure’l. Personalment, jo el conec per la seva col·laboració amb Kabukabu, un projecte d’afrobeat del qual us en faríeu creus que el responsable sigui de Finlàndia. D’aquell país tan fred neix una necessitat per apropar-se a la calor i tenyir els tons blaus i grisos de colors vius i llampants. En aquesta joint venture musical, Tenor s’apropa igualment a l’afrobeat, tot i que més al beat que a l’afro, que també, però des d’una vessant funk i no pas tant d’arrel. Funk i disco que fan ballar, a més a més al nostre segon escenari favorit, el de la Red Bull Music Academy, d’on precisament prové el també finlandès Jimi que és l’encarregat de portar la batuta de la música mentre que Tenor afegeix els detalls, les floritures que s’enduen la ment de l’oient concentrat en la música per l’univers de color i misteri de les notes del seu saxo. Impecable. Ni se us acudeixi tornar a perdre-us-el en directe si toca menys de 150 quilòmetres de casa.

Pascal Comelade + Richard Pinhas

El Cómplex era un escenari anti-festeta friendly, reservat a propostes més delicades i d’un enfoc més avantguardista. No és estrany, doncs, que Comelade se n’anés directament a aquest escenari, que a més a més, era un auditori amb una qualitat de so impecable. El seu concert va durar una hora, exactament el temps en el qual van interpretar una única peça de caire postmodern i neoclàssic, adjectius que fins i tot el propi Comelade odia a mort. El de la Catalunya Nord va mostrar-se absolutament abduït per la música des del minut zero assegut al piano, que sens dubte era l’instrument clau del concert. Al voltant de la seva música hi havia arranjaments orquestrals contemporanis, entre els quals brillava per sobre de tots ells la guitarra de Pinhas, un músic molt ben avingut amb Comelade. El transcurs de la peça era sostingut i evolucionava amb sintonia al tempo progressiu i una evident capacitat d’hipnosi que proporcionaven la resta d’instruments. Va ser un autèntic plaer assistir a aquell recital.

Lindstrom & Todd Terje

No escatimaré elogis pel que, sens dubte, va ser un dels grans concerts –en majúscules- de l’edició del vintè aniversari del Sónar. La conjunció de factors feia que d’allà no en pogués sortir res dolent. L’hora, el clima, l’èxtasi, la música. Productors com ells són capaços de recuperar un gènere ancorat al passat, revitalitzar-lo i, a més a més, donar-li un toc contemporani i viu. El disco és un gènere viu gràcies a la creativitat de músics com ells. Sobre l’escenari duien una estesa d’aparells, entre els quals hi destacaven seqüenciadors, sintes i teclats. Un directe en tota regla, i d’un disc contingut i expansiu, que se’t clava al cervell i se t’endú a un món hedonista, on tothom balla però ningú sua i ni tan sols porta la camisa desbotonada. Finor en estat pur, i no ho dic pel final que va ser apoteòsic.

Divendres, 14 de juny de 2013

beGun

beGun va ser el primer plat del dia. Bé, en realitat va ser el complement vitamínic del dia. Si haguéssim d’establir un símil gastronòmic, el plat que ens serveix el xef Gunsal H. Moreno és una combinació de sabors suaus, plens de vida. Alta gastronomia. Creativa. Dins aquesta combinació hi ha color i energia sostinguda amagada rere ritmes suaus i pinzellades de sabors abstractes, difícils de definir però que ens sonen familiars. És un plat perfecte per assaborir a primera hora del dia, just quan el sol encara no assenyala el migdia i la calor no és gaire intensa. És un plat que marida perfectament amb la brisa baleàrica del matí, i un menú força equilibrat que concretament es va allargar dues hores. D’aquest set en destaca principalment la primera hora, per on hi desfilaven composicions pròpies (“Shangai”, “Madrid”...) que ell mateix executava en directe, prenent-se el luxe de fins hi tot fer-hi aportacions concretes. En Gunsal és, hores d’ara, en boca de tothom, un paio amb sort que ha vist complir el seu somni, però rere seu hi ha un home d’esperit treballador i constant. Perfeccionista fins a l’extrem, res no és premeditat i tot encaixa a la perfecció del context que se’l programa. No va recórrer al bombo a negres sinó que va escollir la perfecció de l’ambient i les textures emotives. Ben amunt.

Sísy Ey

Sim em pregunteu per la gran sorpresa, no dubtaré ni un instant en assenyalar a aquesta artista islandesa que a mitja tarda i en ple terror calorífic va executar un concert de house colorista i ballable impol·luta. Amb ella em va passar el contrari del que descrivia amb Sébastian Tellier, vaig començar a última fila i vaig acabar ballant com un boig a primera fila. En aquest cas, el context jugava a favor de la seva proposta. Va escollir una proposta expansiva per un moment de nyonya, i el resultat va ser totalment positiu. Una de les millors actuacions del festival.

Za!

Els catalans Za! van aconseguir una fita molt important, captar l’atenció d’un públic estranger interessat. Sobretot tenint en compte l’hora que els havien programat. La seva proposta és efectiva i no té errors. Són una autèntica amortalladora rítmica sobre l’escenari, i amés hi aporten un toc personal molt característic. Tot i ser música no apta per a tots els públics, ells eixamplen la seva audiència amb una efectivitat que posa l’accent en destacar no únicament les qualitats musicals sinó de l'espectacle que porta implícita aquesta música si s’executa amb mentalitat de festival.

Christeene

A Christeene només li va faltar cagar-se a la mà i tirar-la al públic perquè puguéssim definir-la com la versió contemporània de GG Allin. En la seva proposta hi ha més performance que contingut musical en sí. Vull dir que aquest personatge no hi fa res en un festival de música perquè aquest detall és el que passa més desapercebut del seu espectacle de sado i transgressió. Ni tan sols hi ha músics, hi ha performers que l’acompanyen i l’aixequen i fan que se li marquin els collons al tanga de cuir. Com a proposta és curiosa i entretinguda, i evidentment l’hem de jutjar com a tal. En definitiva, “ens vam fotre unes bones risses”.

ATOM TM

Era el dia del Glitch, i l’escenari el van obrir amb un recital d’electrònica minimalista i alt component visual, que a voltes bevia molt de la influència de Kraftwerk, així que com a preludi dels de Düsseldorf, aquell concert era perfecte. Francament no va ser res especialment destacable, però tot i això no em va deixar indiferent, sobretot per la naturalesa d’aquest tipus de directe que prioritza especialment el contingut visual geomètric amb una bona qualitat sonora. Destacar la militància anticapitalista del músic, que no va escatimar crítiques a la MTV o a la comercialització del pop. Postureo, bàsicament.

Diamond Version

El concert de Byetone i Alva Noto en aquest projecte musical no va deixar indiferent a ningú, per alguna raó ells són la gallina dels ous d’or en aquest gènere conceptual, avantguardista i sensorial. L’aproximació que fan al techno a través de ritmes destripats i violents fan trontollar tots els òrgans del nostre cos. La posada en escena és, en aquest cas sí, neta i perfeccionista fins al límit. Les imatges van al ritme de la música i això augmenta l’experiència sensorial d’un espectacle que reafirma el Sónar com un festival de música avançada. Això sí, res a veure amb el seu concert al SónarHall de l’any passat, acompanyats del japonès amb la barra de llum.

DZA

Hi ha poques crítiques de djs en aquesta selecció d’artistes. Tan poques que només hi ha la d’aquest alumne rus de l’Academy. Un directe divertit, ben seleccionat i molt acurat al moment i al tipus de públic. Per les seves mans hi van passar des de hip hop experimental, bass, house o fins i tot clàssics del pop. Mesclava i canviava de temes sense cap tipus d’entrebanc i sense que res sonés descontextualitzat. Un fletxa!

bRUNA

El pobre bRUNA va patir una de les seves pitjors experiències sobre l’escenari, n’estic convençut. No va ser especialment culpa seva sinó del hardware que portava per executar en directe el seu nou i excel·lent àlbum. Les màquines li van jugar una mal passada i el van deixar tirat enmig de la sessió unes quantes vegades, tot i això, i el seu nerviosisme, que es va fer evident en més d’una ocasió, va saber salvar la papereta força correctament i la part final del concert va poder tirar-la endavant amb dignitat i una molt bona resposta del públic, que li va donar suport en tot moment. Un deu per ells, i una qualificació un pèl més baixa pel músic que va preferir tirar pel bombo a negres que no pas per l’emotivitat pop de la qual es nodreix la seva electrònica onírica i baleàrica. Buscar el recurs fàcil és efectiu en directe, però la crítica qualificada et pot castigar una mica. Ho hauria de saber això, en bRUNA.

JJ Doom

JJ Doom és la mescla entre dues noves generacions de rapers. D’una banda, l’alumne de l’Academy Jneiro Jarel i el clàssic Doom que ara ja s’ha fet gran, pobre. És tan vell que fins i tot fa vergonya aliena veure’l a l’escenari. Ni tan sols te la decència de tractar al seu públic com és mereix, i és permet la falta de respecte de sortir gairebé 40 minuts tard a l’escenari, i en fer-ho apareix amb una patxorra brutal. Gordo i amb poques ganes. Així es va veure Doom, que ni tan sols podia entonar dues rimes seguides i únicament es dedicava a afegir veus rere el ritme principal de qui portava la batuta, el de la nova generació. No vaig durar ni quinze minuts, i en anar-me’n me’n vaig adonar que el públic havia anat desfilant. No li va agradar a ningú.

Kraftwerk

Era un dels concerts que esperava amb més interès de la meva vida, vull subratllar la paraula vida perquè és un concepte molt important, tenint en compte que probablement ara no hi ha cap més banda que em faci més il·lusió a la vida veure en directe tant com ells. La música de Kraftwer és reveladora i inspiradora. És història en lletres majúscules, igual que l’espectacle. En realitat, veure a quatre paios fent veure que toquen botons i fan música és el de menys, perquè probablement es deuen passar les dues hores del repertori fent sudokus, però únicament per això ja mereixen un respecte. Les dues hores de concert van servir per fer un repàs extens a tota la seva discografia principal, posant especial èmfasi en els discos de color negre ("Radioaktivity"), vermell ("Man Machine"), blau ("Autobahn") i groc ("Computerworld") que configuraven el logotip de la imatge del festival l’any del seu aniversari. Vint anys no són res al costat de la influència transversal que han aportat els Kraftwerk a la història de la música durant els més de quaranta anys de vida. El so era cristal·lí, i tot i que les imatges en 3D tampoc eren la gran odissea, el contingut global del producte era impressionant. La seva música està carregada de misticisme i arribar a sentir-la tant a flor de pell, produeix una sensació de respecte i por molt estranya.

Skrillex

D’acord, com a xou està bé, però com a xou i punt. Javier Blánquez deia a la seva crítica a PlayGround que hi ha gent que passarà a la història de la música i qui no, i que de moment Skrillex és al bàndol dels que no. Té raó. Prioritzar d’una forma tan directa el component festiu sense importar-te la resta, únicament que tot el que facis estigui calculat al mil·límetre perquè el resultat final sigui un producte comercial que la seva finalitat sigui vendre i impressionar, doncs què voleu què us digui, evidentment que el xou està bé, però només faltaria que no ho estigués. Ell apareix al capdamunt d’una estructura futurista, semblant a una nau espacial, amb canons de fum i làsers per tot arreu. El resultat impressiona, francament. Ara bé, hi ha detalls que sobren, són els que resten carisma al personatge. D’una banda el seu look habitual. Que algú li digui que el seu tallat de cabell i aquelles ulleres foten pena. Aquesta estètica pseudo-emo que es gasta fot una mica de mania, francament. Pel concert al Sónar, a més, es va posar una samarreta del Barça, i sobre la música es permetia el luxe de llançar crits estrepitosos de “Barsalooooooooona”. Au ves a cagar, home!

Major Lazer

Al contrari que Skrillex, el xou de Major Lazer va ser impressionant en la posada en escena i impressionant en l’àmbit musical, i això és deu a una raó ben senzilla. Diplo és intel·ligent (i sap on anar a buscar la pela), i Skrillex és un pedorro amb sort que ha aconseguit convèncer a la massa, posant de manifest allò que tots sabem i que pocs s’atreveixen a mencionar per no ser titllats d’snobs: que la gran majoria de la gent no té criteri musical. Bé, però això ja ho deixarem per un altre capítol. Major Lazer té un producte (igual que el de Skrillex, d’acord), però que ha sapigut optimitzar amb més classe. És cert que el Diplo de Major Lazer del 2013 no és el Diplo que va començar, que punxava la “Gasolina” i sorprenia per ser un descobriment digne d’un arqueòleg musical. Musicalment ara està força passat de voltes, i entenc que ha perdut una mica de carisma i a més, ha posat de manifest altres aspectes comercials de l’espectacle, que és tot l’atrezzo de la performance en sí, que al cap i a la fi, acaba cobrant més protagonisme que no pas la música en sí. Però què coi, estava programat a altes hores de la nit, i en aquell moment a l’ambient només s’hi respira MDMA.

Dissabte, 15 de juny de 2013

Felix Kubin & James Pants

Dissabte va ser un dia de pocs concerts. Bé, en realitat va ser un dia al que vaig parar poca atenció a la música. La selecció, com comentava a l’altre post, era la més fluixa dels tres dies, o almenys a mi no em cridava l’atenció excepte per aquest concert. No tenia cap referència de Felix Kubin, però sí que coneixia James Pants. Aquest nordamericà treu discos pel respectat segell Stones Throw el vaig conèixer precisament a través d’un butlletí d’aquesta casa discogràfica. D’entrada sorprèn l’originalitat amb la que treballa les seves influències que fluctuen entre les bases de hip hop i el pop i el funk còsmic. M’agrada definir-lo com un Ariel Pink passat de voltes amb molta més classe. És cert que la genialitat de Pink supera la de Pants, però l'horitzó creatiu que tenen amdós músics s'apropa perillosament dins un mateix tipus de música a la qual s'hi apropen des d'horitzons diferents. Si no el coneixíeu, ara és moment de fer-ho.

Vatican Shadow

Vatican Shadow va ser el millor final de festa, apocalíptic. No només això sinó que a més a més va oferir una sessió atípica per un final de festa hedonista, com el que a la mateixa hora s'estava celebrant a l'escenari annex amb la tralla valenciana. Tot i que el set que va preparar el capo d'Hospital Productions no va ser el mateix que ens va oferir uns mesos abans al Miscelanea, al concert que nosaltres vam organitzar i que va suposar el primer viatge d'aquest artista compromès amb l'art sonor i l'avantguarda més punyent. Pel Sónar es va treure de la màniga un directe molt més assequible i enfocada a la pista de ball, amb techno estrident i progressiu. Era impressionat veure com una gran quantitat de públic va omplir la sala per acudir a la que, aleshores era, la sessió més dissident de l'edició del vintè aniversari del Sónar.

Escrit per
#


43 Comentaris:
Ribut ha dit...
idelber e Patricia disse:Oi gente! Tudo de bom pra vcs. Somos diretores de jovnes da igreja central de Itapetinga-BA, e montamos um grupo de jovnes "GRUPO EM`CANTOS", j temos 22 participantes queremos envolv -los nesse minist rio maravilhoso. No m s passado compramos o original uma gera o do "GRUPO NOVA VOZ". No in cio cant va-mos s melodia, agora que j familiarizamos com as m sicas estamos dividindo por vozes. Como eu consigo sua partitura do cd citado? No ano passado n s viajamos numa caravana 100 Km para Ibicara -BA e l tivemos o privil gio de ao vivo v -los cantar. Tiramos algumas fotos com vcs. Orem por n s. Oramos por vcs. Um dia, cantaremos juntos se n o for aqui, com certeza, l no c u entoaremos juntos o "C NTIGO DO CORDEIRO". Deixamos um abra o pra todos vcs. Que a paz de "CRISTO" estejam com todos vcs.
07.08.2013, 11:27:28
Grigory ha dit...
Fue una muerte <a href="http://qwegfokfu.com">caudsaa</a> por el vacio de la vida mal incausado.Descanse en Paz y dios le conceda el consuelo a su hija y a su familia.Las drogas no resuleven nada, solo complican las cosas, ojala nuestra juventud aprenda.
10.08.2013, 02:57:47
Nada ha dit...
What restaurant are those three women eanitg at? Looks like a hell of a place to have lunch!And thanks for this site. I'm going on my first vacation to South Dakota next month and your site is chock full of great places to visit that I haven't found looking on other travel sites.
27.05.2014, 19:43:50
buy women's ugg shoes ha dit...
88 (10) New MarkdownAdrianna Papell Floral Jacquard Strapless BallgownWas: KRW 356396.
[url=http://shelbygioe.soup.io]buy women's ugg shoes[/url]
26.02.2015, 22:23:56
Air Jordan Retro For Sale ha dit...
This has lasted a lot longer and there've now been nine different issues in the Air Jordans and several other styles as off shoots of the series
[url=http://AirJordanRetrolq3i.tumblr.com/]Air Jordan Retro For Sale[/url]
13.03.2015, 09:36:37
Cheap Nike Shoes On Sale ha dit...
So, can be a double winner for comic fans who are really patriotic
[url=http://CheapNikeShoesoqeh.tumblr.com/]Cheap Nike Shoes On Sale[/url]
15.03.2015, 02:23:22
Michael Kors australia ha dit...
If <a href="http://www.underarmour.net.au/">Under Armour Australia</a> Outlets are what you are looking for you will be glad to find a location as well as the deals that result.
[url=http://www.michaelkors.net.au/]Michael Kors australia[/url]
12.05.2015, 03:41:50
Michael Kors UK ha dit...
<a href="http://www.nikejordans.org.uk/">Nike Jordans UK Online</a>Our cheap discount nike air jordan UK Outlet Us Online . Shop a great selection of air jordan sale with 100 % quality guarantee and best service.
[url=http://www.michael-kors-uk.org.uk/]Michael Kors UK[/url]
12.05.2015, 17:05:52
Moncler UK ha dit...
<a href="http://www.sammyonline.ca/ralph-lauren-c-4_261.html">Ralph Lauren Canada</a>
[url=http://www.sammyonline.co.uk/moncler-c-4_200.html]Moncler UK[/url]
18.05.2015, 23:21:29
Versace UK ha dit...
<a href="http://www.sammyonline.com.au/under-armour-c-4_79.html">Under Armour australia</a>
[url=http://www.sammyonline.co.uk/versace-c-4_174.html]Versace UK[/url]
20.05.2015, 04:12:17

Publica un comentari








If you have trouble reading the code, click on the code itself to generate a new random code.
 
ALTRES ENTRADES

Amen Dunes, més cap no és menys lisèrgia

Per què serveix la cultura?

Faust, quatre dècades de krautrock a Barcelona

Cohete i Gabriel y Vencerás s'instal·len a l'Heliogàbal

BirraSo: cervesa, molta cervesa bona

Deu raons per no perdre's el concert de Built to Spill

Tot l'arxiu

Wind Atlas

#1 Benvinguts a A Viva Veu

Ho cridem a viva veu. Ens obsessionen la m&

#2 Inspira

Encara recordem el concert d'Inspira com un

#3 Me and the Bees

Me & The Bees és un grup de noie

#4 Nova temporada Cicle A Viva Veu

Ben a prop de complir tres anys, avui prese

#1 2011. Els millors discos d'electrònica

Enguany hem tinguts alguns debats interns e

#2 2010. Els millors concerts

Encara que no ho sembli, la música n

#3 Martí de Riquer in memoriam

"La primera impressió que fa é