Miscel·lània

La rebotiga d'Europa

Fins al segle XX, Polònia no existia com a tal. Havien existit regnes medievals que han deixat certa herència que orgullosament la ciutat de Cracòvia mostra avui com a patrimoni, però amb la conformació dels estats liberals a Europa la segona meitat del segle XIX, el país estava dividit entre Alemanya, Rússia i Àustria-Hongria. Era l'anomenat tercer repartiment de Polònia i que indica, és clar, que abans n'hi havia hagut dos més.

Cracòvia queia a la zona austríaca, que d'entre els tres regnes era on hi havia, més o menys, certa permissivitat amb les minories i atorgava a la capital de la regió de Malopolska (Petita Polònia) el segell de reserva cultural polonesa. Varsòvia, mentrestant, que havia estat seu dels darrers sobirans medievals era a principis del segle XX una reivindicativa urbs de províncies russa, i d'altres ciutats com Poznan, Gdansk i Wroclaw, es deien oficialment Posen, Danzig i Breslau, en alemany.

En acabar la Primera Guerra Mundial, entre els tractats de Brest-Litovsk i els de París, apareixia una República de Polònia amb Varsòvia i Cracòvia com a grans ciutats, però sense Gdansk (aleshores Ciutat Lliure de Danzig, sota protectorat polonès i tutela de la Societat de Nacions), i tampoc sense Breslau (aleshores capital de la província alemanya de la Baixa Silèsia; en català i castellà s'anomena la ciutat, de fet, amb el nom alemany i no amb el polonès). D'altra banda, aquella república polonesa tenia altres grans ciutats, com Wilno (avui Vílnius, capital de Lituània) o Lwów, que avui es diu L'viv i és una de les principals urbs ucraïneses.

Podeu jugar a les set diferències amb un mapa d'avui.

La Polònia moderna

Aquesta anomenada Segona República Polonesa va durar fins que els nazis i els soviètics van entrar signar la no-agressió amb l'acord Molotov-Ribbentrop i que va desembocar, al final de la Segona Guerra Mundial, en una substancial modificació de les fronteres del país. Amb l'impuls rus, Polònia va ser escombrada cap a l'oest. La frontera amb Alemanya es va establir al curs dels rius Oder i Neise, dividint ciutats i pobles dels cursos en dos, annexionant-se les regions de Silèsia i Pomerània que quedaven a l'est de la línia. Tots els alemanys que hi vivien abans de la guerra van ser deportats a l'Alemanya ocupada pels aliats.

Al seu torn, la Conferència de Ialta (febrer de 1945, tres mesos abans de la fi de la guerra a Europa) entre Roosevelt, Stalin i Churchill, va acordar que la frontera oriental polonesa també quedaria empesa cap a l'oest i tota la franja oriental passaria a formar part de la Unió Soviètica, territoris que avui són Lituània, Bielorrússia i Ucraïna. De nou, tots els polonesos que hi vivien van ser convidats a anar-se'n a ocupar les zones que els alemanys deixaven lliures a l'oest.

El nou dibuix de les fronteres orientals poloneses encaixava, és clar, amb la invasió soviètica del setembre del 1939, sovint eclipsada per la invasió nazi de dues setmanes abans que va desencadenar la guerra mundial.

Aquest joc de deportacions massives a la postguerra va permetre tallar d'arrel tota tensió social i nacional entre els diferents col·lectius a base d'arrencar tota mena d'arrelament social a la terra. Els polonesos de Breslau i de tota aquesta nova Polònia, nascuts centenars de quilòmetres més a l'est, es trobaven en uns territoris que no se sentien com a propis, malgrat la propaganda del nou règim comunista que venia aquestes Silèsia, Pomerània i la província de Lubusz com a "territoris recuperats". A més, després de tants segles, qui els assegurava que els alemanys no tornarien mai?

No anaven errats.

La liberal i occidental Alemanya Federal no va reconèixer oficialment la frontera entre la comunista Alemanya de l'Est i Polònia fins el 1970, vint-i-cinc anys després de la guerra.

Què significava això? Que els nous habitants de Breslau no van esforçar-se a reconstruir una ciutat desfeta per la guerra per si tornaven a deportar-los més endavant, un error de càlcul comprensible de la que encara tot Polònia en pateix les conseqüències. Quines són les tradicions i arrels poloneses de Silèsia i Pomerània? Les nascudes els darrers 60 anys? Les dels polonesos de Galítzia, avui regió ucraïnesa? Les dels alemanys deportats?

Mentre que el règim defensava la idea de "territoris recuperats", va convertir en tabú que Polònia abans arribava uns centenars de quilòmetres més a l'est.

Clandestins, abandonats i, finalment, anglesos

Durant el Generalgouvernement, nom amb el qual els nazis van anomenar la Polònia ocupada, els polonesos van organitzar la resistència més ben preparada de tota la guerra, més i tot que la vanagloriada Résistance francesa, dirigida pel govern legítim a l'exili a França i, després, a Londres, i per tot de trames i subtrames al territori. Des d'Anglaterra, l'estat clandestí treballava l'acció exterior per assegurar-se el suport aliat que els havia mancat a la invasió del 1939 i, al Generalgouvernement, executava les funcions 'normals' d'un estat de guerra, amb judicis i condemnes reals a alemanys i polonesos col·laboradors; el que des de l'altra banda s'anomenaria terrorisme organitzat.

A partir de la conferència de Ialta, on Roosevelt i Churchill van acceptar les condicions d'Stalin en matèria polonesa, l'estat clandestí polonès va perdre el favor oficial dels aliats i va propiciar que s'instaurés el règim comunista satèl·lit de la Unió Soviètica.

Els resistents, que advocaven per un estat de tall occidental, van abstenir-se de tornar a la nova Polònia comunista i, mentre que molts se'n van anar als Estats Units, d'altres es van quedar a Anglaterra mantenint l'imaginari de l'estat d'abans de la guerra. Com els jueus expulsats d'Espanya pels Reis Catòlics el segle XV van mantenir el castellà com a llengua que avui anomenen judeocastellà o ladino, aquells refugiats xoquen avui amb els nous emigrants que fan de la polonesa la comunitat més important d'estrangers a Londres i la segona d'Anglaterra.

Entre d'altres motius però principalment, l'establiment de molts polonesos a Gran Bretanya després de la guerra va provocar durant els quaranta anys i escaig de govern comunista un cert emmirallament amb les Illes Britàniques que desembocaria en una constant nova migració en obrir-se les fronteres entre est i oest a partir dels anys 90. Aquest fenomen, és clar, va explotar amb l'ingrés de Polònia a la Unió Europea i avui en dia no hi ha cap aeroport polonès amb diverses connexions al regne d'Isabel II.

Aquells polonesos que van arribar a Londres als 40, de certa classe social i intel·lectual, tenen poc a veure amb els nous immigrants, sovint els més desemparats amb la destrucció del teixit industrial i social comunista que assegurava feina, educació i sanitat a tothom. La caiguda del teló d'acer va obrir dues vies per a les joves democràcies liberals de principis dels 90: o acostar-se al capitalisme occidental, una socialdemocràcia de cada cop més baixa intensitat, o sotmetre's a les oligarquies que han acabat regnant a l'Europa que escriu en cirílic. La històrica animadversió russo-polonesa enllestia ràpidament el dilema, dibuixant el que es pot veure fàcilment en un mapa de la UE.

Turisme i desindustrialització: cap a la gentrificació

Però com ha estat la integració al capitalisme occidental de Polònia i els altres països?

Fa unes setmanes van començar a aparèixer pel barri de Gràcia uns cartells que diuen: "Tourist, the rent of holiday apartments in Gràcia is destroying the local socio-cultural fabric and promoting speculation. Many local residents are forced to move out. Enjoy your stay".

Des de fa un parell de dècades, el mercat del turisme ha explotat fins al nivell que afirma aquest pasquí gracienc. Gràcies a Déu, la vila de Gràcia conserva encara força aquest teixit veïnal, però la Rambla de Barcelona ja molts anys que és un supermercat per turistes. L'exemple més habitual, però, és Berlín. Durant la guerra freda, Berlín Oest era un centre contracultural que després de la reunificació va extendre's a tota la ciutat. El lent despertar capitalista després de la caiguda del mur ja s'ha acabat i les empreses immobiliàries governen l'urbanisme d'una ciutat que ha fet que els famosos lloguers de 150 o 200 euros hagin deixat de ser la norma i siguin l'excepció.

Els règims comunistes van escampar per allà on regnaven el binomi d'un poble, una fàbrica. Quan va arribar la liberalització, aquestes empreses estatals no podien lluitar contra la rendibilitat de la indústria occidental, que se la va quedar a preu de saldo i va esborrar ràpidament la mare dels ous de comunitats senceres. En aquestes zones l'atur és elevat i les perspectives, escasses.

Plaça dels Herois del Gueto, a Cracòvia, des d'on els jueus del Gueto de Cracòvia eren seleccionats i enviats a Auschwitz. Tot i l'obvi atractiu de la plaça i de la zona, encara és un barri obrer, humil, barat i sense pretensions.

A les grans ciutats, però, el panorama és un altre. Hi ha cracovians que asseguren que qui no treballa és perquè no vol. L'atur a aquesta ciutat ronda tan sols el 5% però els mateixos que afirmen que són només els ganduls els que no treballen diuen que cada cop tot és més difícil, que tot cada cop és més car i que les diferències entre rics i pobres augmenten.

Més enllà de les queixes que els polonesos tenen del desmantellament controlat de l'estat comunista, on l'oligarquia, en lloc de desaparèixer, va canviar només de jaqueta, la liberalització ha portat l'única via per equilibrar-se amb els països occidentals: el turisme. Com a la Rambla, els centres històrics de ciutats com Praga i Cracòvia són avui parcs temàtics de botigues de souvenirs, McDonalds, llocs de kebabs i qualsevol altre clixé turístic imaginable. I al costat dels barris turístics hi ha els barris que es van posant de moda per a joves amb possibles que paguen lloguers que els locals no es poden permetre. Va estar a punt de passar al Raval, va passar al Born, està passant a Gràcia, i ha passat als barris berlinesos de Prenzlauer Berg, Kreuzberg i Friedrichshain.

Seguint amb l'exemple de Cracòvia, l'antic barri jueu de Kazimierz s'ha convertit en una barreja dels dos: mig barri recrea de manera postissa el passat amb restaurants jueus, sinagogues amb concerts i bars que recreen la ciutat dels anys 20; l'altre mig és una successió de cafeteries mones i llibreries cools que multipliquen per dos els preus dels barris de l'altra banda del riu. Tot i això, no arriba als nivells que coneixem i la gentrificació és encara moderada, malgrat que els locals asseguren que no s'atura. La crisi segurament haurà alentit aquest progrés i la major part de Cracòvia roman aparentment inalterada per la massiva arribada d'estrangers.

Fa cosa de deu anys, globalització era el terme amb què s'agrupava el millor i el pitjor de la nova era que encetàvem. Quan un imperi cau, ningú no ho veu, però quan neix, tampoc ningú no se n'adona. L'alteració dels hàbits per un nou model de sistema no és automàtica i la capacitat d'adaptació de les societats és alta. El drama social o antropològic, per dir-ho d'alguna manera, va ser molt més exagerat de ben segur per aquells polonesos que van haver de canviar L'viv per Breslau, o pels alemanys, deportats del seu Danzig per Dresden.

La Polònia moderna és fruït de tot això, són els néts els avis dels quals no van néixer a casa seva. És la Polònia dels emigrats a Anglaterra que conviuen amb els refugiats de fa 70 anys i els seus fills, dues comunitats que han conegut països diferents, amb fronteres diferents i règims diferents. La Polònia liberal d'entreguerres s'assembla poc, tant geogràficament com social, a un país que avui enveja veïns més petits com la República Txeca i sent una condescendència estranya per Ucraïna o Bielorrússia, als quals supera en desenvolupament mentre se sap més endarrerida que l'Occident on els han dit que pertanyen.

Polònia explica al seu relat que ha patit tres repartiments a mans de veïns més poderosos i la història recent esbossada aquí s'amaneix amb paraules com Auschwitz i guetos. La globalització també dilueix caràcters nacionals en tant que la nova comunitat de referència global engoleix l'estat-nació dels segles XIX i XX, però Polònia ha estat sovint només el que els altres han deixat que fos.

No és el polonès un cas particular, potser com a molt il·lustratiu, però com per fortuna encara ara, manté les seves petites distincions.

Escrit per
#


12 Comentaris:
newborn ugg boots online ha dit...
2??????????????????????????????????????????? &#12509.
[url=http://roryhujc.soup.io]newborn ugg boots online[/url]
27.02.2015, 09:42:39
Juicy Couture UK ha dit...
<a href="http://www.nikejordans.org.uk/">Nike Jordans UK</a>Our cheap discount nike air jordan UK Outlet Us Online . Shop a great selection of air jordan sale with 100 % quality guarantee and best service.
<a href="http://www.juicycouture.org.uk/" >Juicy Couture UK</a> [url=http://www.juicycouture.org.uk/]Juicy Couture UK[/url]
11.05.2015, 19:40:37
Michael Kors UK ha dit...
<a href="http://www.michael-kors-uk.me.uk/">Michael Kors UK</a>Michael Kors UK : Sammy Online - Clothing Designers Bags Accessories Shoes Jewelry Sunglasses Michael Kors Watch outlet, sale, designers, shop, online shopping
[url=http://www.michael-kors-uk.org.uk/]Michael Kors UK[/url]
14.05.2015, 01:02:33
Air Jordan 12 ha dit...
<a title="Nike Zoom Fit Agility Flyknit Women" href="http://www.perfects-sportshoes.com/2015-new-running-shoes-nike-zoom-fit-agility-flyknit-women-c-36_51.html">Nike Zoom Fit Agility Flyknit Women</a>
[url=http://www.perfects-sportshoes.com/air-jordan-mens-air-jordan-12-c-13_14_66.html]Air Jordan 12[/url]
02.07.2015, 09:11:30
Pablo ha dit...
Hehe, sorry. In funny hot pics we usually don't put names. :P The 2nd girl is eitehr called Qiqi or Asa. She is not famous and probably a student. Her real name is unknown. I think she's an oversea Chinese living in Australia. The 7th girl is Zhao Yu Fei ???. She is an up-and-coming model currently based in Chengdu, China.
08.07.2015, 04:48:08
Kathy ha dit...
What a joy to find somenoe else who thinks this way. http://oxpnht.com [url=http://omupgmi.com]omupgmi[/url] [link=http://whprqvqn.com]whprqvqn[/link]
10.07.2015, 08:32:27
Nagy ha dit...
Mistress Nia ey, The thing is I have a foot fetish and its quite rare to find <a href="http://llwzghiu.com">asnais</a> that do so with pretty feet like yours. I like the fact that your home grown british just like myself. Im just a normal dude growing up in east london roughly round ur age. I cant really tell chicks that i got this foot fetish thing right as they will most likely think its weird you get me. I would defo like to give some attention to your feet babe, but im not really into being treated slave and that. On a level i do think you and your feet are gorgeous and would like to sort something out. Hopefully you read this and get in touch.
12.07.2015, 01:39:00
Rie ha dit...
Hehe, sorry. In funny hot pics we usually don't put names. :P The 2nd girl is eiethr called Qiqi or Asa. She is not famous and probably a student. Her real name is unknown. I think she's an oversea Chinese living in Australia. The 7th girl is Zhao Yu Fei ???. She is an up-and-coming model currently based in Chengdu, China.
20.12.2015, 05:36:50
Rigoberto ha dit...
Mistress Nia ey, The thing is I have a foot fetish and its quite rare to find<a href="http://efmfkmnj.com"> aniass</a> that do so with pretty feet like yours. I like the fact that your home grown british just like myself. Im just a normal dude growing up in east london roughly round ur age. I cant really tell chicks that i got this foot fetish thing right as they will most likely think its weird you get me. I would defo like to give some attention to your feet babe, but im not really into being treated slave and that. On a level i do think you and your feet are gorgeous and would like to sort something out. Hopefully you read this and get in touch.
21.12.2015, 13:21:37
oakley sunglasses uk ha dit...
realm sad refuse realm sad refuse realm sad refuse realm sad refuse realm sad refuse realm sad pant burst inlet pant burst inlet pant burst inlet pant burst inlet disaster/r/n disaster lame /r/n disaster woman everyday worship woman everyday worship woman everyday worship woman everyday worship woman everyday worship woman everyday lot symptom journey lot symptom journey lot symptom journey lot symptom journey lot symptom journey lot symptom journey pop objective weave pop objective weave pop objective weave pop objective weave pop objective weave pop objective weave contemporary especially arise contemporary especially arise contemporary especially arise contemporary especially arise contemporary especially arise contemporary especially arise disc vigorous violet disc vigorous violet disc vigorous violet disc vigorous violet disc vigorous violet disc vigorous violet infant volcano ornament infant volcano ornament infant volcano ornament infant volcano ornament infant volcano ornament infant volcano ornament month lure virtual month lure virtual month lure virtual month lure virtual month lure virtual ask climb
[url=http://www.oakleysunglasses-outlet.uk]oakley sunglasses uk[/url]
19.03.2016, 22:57:57

Publica un comentari








If you have trouble reading the code, click on the code itself to generate a new random code.
 
ALTRES ENTRADES

Amen Dunes, més cap no és menys lisèrgia

Per què serveix la cultura?

Faust, quatre dècades de krautrock a Barcelona

Cohete i Gabriel y Vencerás s'instal·len a l'Heliogàbal

BirraSo: cervesa, molta cervesa bona

Deu raons per no perdre's el concert de Built to Spill

Tot l'arxiu

Wind Atlas

#1 Benvinguts a A Viva Veu

Ho cridem a viva veu. Ens obsessionen la m&

#2 Inspira

Encara recordem el concert d'Inspira com un

#3 Me and the Bees

Me & The Bees és un grup de noie

#4 Nova temporada Cicle A Viva Veu

Ben a prop de complir tres anys, avui prese

#1 2011. Els millors discos d'electrònica

Enguany hem tinguts alguns debats interns e

#2 2010. Els millors concerts

Encara que no ho sembli, la música n

#3 Martí de Riquer in memoriam

"La primera impressió que fa é