Top 2012

2012. Les millors pel·lícules

Aquest 2012 no ha estat precisament un mal any d’estrenes cinematogràfiques. Sense anar més lluny, la pel·lícula coronada no és només la més monumental de l'any, sinó un dels films més lliures i radicals que es recorden, com a mínim, dels últims deu anys. Com ja és habitual, la llista només la conformen pel·lícules que han tingut distribució comercial a l'estat espanyol (via cinema, format domèstic, VOD, plataformes online,...) durant el 2012. Queden fora, doncs, algunes de les pel·lícules que ens van impactar als festivals de Sitges, Sant Sebastià, D’A, In-Edit o L’Alternativa, entre altres, i que encara no han trobat (si és que en troben) distribució comercial a les nostres fronteres. Tot i així, sempre hi ha esperança, i alguns èxits grossos vistos en aquests festivals sí que els anirem veient durant aquest proper 2013. Aquest top 10 d'avui emmarca diverses maneres de fer cinema i múltiples punts de vista en pel·lícules que en aquesta ocasió arriben de fins a cinc països diferents (França, Estats Units, Romania, Grècia i Itàlia). Després de la llista, hi haurà temps per algunes mencions especials que per aglomeració no han cabut a la desena premiada. Com apunt final, els títols són referenciats en la seva versió original (i abans d'entomar queixes, en la seva transcripció llatina), tot i que el nom traduït comercial, si s'escau, també el posem.

1. “HOLY MOTORS”
Leos Carax / França, Alemanya

El propi Leos Carax s’endinsa al principi de la pel·lícula a una sala de cinema plena de gent catatònica. Amb aquest preciós preludi, que estableix una connexió còmplice amb l’espectador que s’atreveixi i sigui capaç d’obrir la ment cap a paratges fílmics inexplorats, sorgeix una de les experiències més aclaparadores dels últims mesos. Més enllà de ser la millor pel·lícula de l’any (que ho és, i de llarg!), la importància de “Holy Motors” la trobem en un primer moment en la seva defensa de la llibertat artística, ja que al marge de tot el que ens pugui arribar a transmetre, el seu triomf ja parteix de quelcom tan elemental com pot arribar a ser la seva radicalitat narrativa, la llibertat d’un relat a base de peces escèniques que, tot i funcionar per sí mateixes, en el seu conjunt ens parlen de la vida i la mort. “Holy Motors” és tot això, al mateix temps que funciona com a oda al cinema, a la interpretació, a l’storytelling i la creació d’històries. Aquí, tots formem part de la representació teatral que ens proposa Carax, tots som actors sobre l’escenari d’una obra que mai sabem cap on ens portarà. Partint d’aquesta base, el gaudi de la pel·lícula no està en comprendre tot el que ens mostra (de fet, la pel·lícula té una estructura molt senzilla i esquemàtica), sinó en formar-hi part des de la nostra pròpia experiència vital; el que hem vist i el que ens queda per veure. [ressenya completa 3.12.2012]

2. “TAKE SHELTER”
Jeff Nichols / Estats Units

Take Shelter” ha estat l’altra obra mestra d’aquest darrer 2012. Sense contemplacions, el film de Jeff Nichols empra un relat de caire apocalíptic com a radiografia de la psique humana, amb un anàlisi del que seria el nostre apocalipsi interior (il·lusions i anhels que es transformen en caos i desesperació) i el sentiment generalitzat de por dins la societat occidental. Al film, un marit i pare de classe treballadora (ciutadà nord-americà tipus a qui la crisi també li està passant factura) comença a tenir somnis aterridors sobre una enorme tempesta que ho arrasarà tot. Són somnis que esdevenen paranoies, que a la vegada són obsessions que podrien ser alguna cosa més profunda (aquí és on entren la malaltia, el trastorn mental...) i que el conduiran a construir un refugi per protegir la seva família. Amb el final més aclaparador i desassossegant de l’any, el film és un contundent drama psicològic que a la vegada navega en terrenys del melodrama familiar, la crítica social i una anàlisi costumista a partir d’elements catastròfics. Compta, a més, amb les potents interpretacions de Michael Shannon i Jessica Chastain.

3. “L'APOLLONIDE - SOUVENIRS DE LA MAISON CLOSE” ("Casa de tolerancia")
Bertrand Bonello / França

L'Apollonide” parla de la decadència vital i de les il·lusions perdudes mitjançant els diversos retrats que Bertrand Bonello fa de les prostitutes que treballen enclaustrades en un bordell al París al pas del segle XIX al XX, de la madame i dels clients. No és només una experiència sensorial a nivell narratiu, sinó que a més a més el cineasta implica els espectadors des d’un punt de vista visual amb enquadraments claustrofòbics -i a la vegada pictòrics-, seqüències dividides i primers plans revolucionaris. El que en un principi sembla una història més aviat fraternal (o fins i tot falsament fraternal), es torna ràpidament en una cosa més sòrdida a partir d’un fastigós fet concret que implica una de les prostitutes del bordell, la que somia amb llàgrimes seminals que li cauen per les galtes i acaba com a monstre de fira. Les imatges aparentment disteses (aquella sortida de bany al riu, en una de les poques escenes exteriors que té la pel·lícula) van decaient a mesura que arriba l’angoixa d’un final incert. [crònica festival D'A 7.5.2012]

4. “MARTI, DUPA CRACIUN” ("Martes, después de Navidad")
Radu Muntean / Romania

La romanesa “Martes, después de Navidad” destaca per mantenir durant tot el seu metratge una insòlita perfecció narrativa. Aquesta història d’un home que fa equilibris entre la seva vida familiar i la seva amant representa una autèntica joia d’edició immaculada, situacions quotidianes al límit i perfecte tempo cinematogràfic. Són fascinants els diàlegs, els silencis, les converses i enfrontaments entre el protagonista i les dones presents a la seva vida. El film triomfa amb un realisme i una naturalitat exemplars (ja des de la seqüència inicial, amb la parella d’amants al llit, fins a la impecable escena final en la nit de Nadal), sense deixar de banda unes elevades dosis de cruesa i mala llet. El film, dirigit per Radu Muntean, que va arribar molt tard a les nostres cartelleres, va guanyar els premis a la millor pel·lícula i millors intèrprets (Mimi Branesco, Mirela Oprisor i Maria Popistasu) en l’edició de 2010 del Festival Internacional de Cinema de Gijón. [crònica OFF Cinemart 2010 28.12.2010]

5. “ALPEIS” ("Alps")
Giorgos Lanthimos / Grècia, França

Escoltem el conegut fragment “O Fortuna” de l’obra “Carmina Burana” mentre una jove gimnasta rítmica assaja els seus passos al so de la música. “Per què no podem utilitzar una cançó pop?”, li pregunta, en acabar, al seu entrenador. “No estàs preparada per al pop”, respon ell. Amb aquestes dues úniques línies de diàleg (curtes i concises) sobre la taula, el cineasta grec Giorgos Lanthimos ja ens avança al mateix opening de la pel·lícula quines són les seves intencions. Durant els 93 minuts de metratge, “Alps” colpeja l’espectador amb un seguit de reflexions demolidoresque carreguen des de l’actual crisi de valors fins a la nostra identitat col·lectiva, passant per la insatisfacció personal, la frustració o l’alienació mental d’una societat europea que sembla que se’n va a la deriva. Com ja feia en la seva anterior pel·lícula (la lúcida i radical “Canino”), Lanthimos utilitza un mateix tipus de formalisme estètic i narratiu a l’hora de construir una obra que grata en les carències emocionals i afectives i que se’n fixa en el nostre encaix, compenetració i respecte dins la pròpia col·lectivitat humana. [ressenya completa 16.4.2012]

6. “MOONRISE KINGDOM”
Wes Anderson / Estats Units

Podria ser una pel·lícula sobre el primer amor, però seria erroni quedar-se només amb aquesta idea, ja que “Moonrise Kingdom” va molt més enllà. Més que una pel·lícula sobre el primer amor, podríem dir que és un film sobre l’amor. Directament. Una pel·lícula sobre l’amor més honest i sincer i, a la vegada, un relat tragicòmic d’aventures i persecucions que no deixa de banda alguns dels principals ingredients del cinema de Wes Anderson. Aquest cop, el cineasta es nodreix de la iconografia popular dels campaments d’estiu dels boy scouts (khaki scouts a la pel·lícula) per crear una història en una petita illa a meitats dels anys 60 on els nens són els absoluts protagonistes d’un relat que deixa als adults en un segon (però no poc important) terme. Uns adults perduts i desencisats que actuen com a personatges satèl·lit i que en un primer moment xoquen amb la vitalitat i el positivisme dels dos personatges principals, Sam i Suzy. Encara no sabem si aquesta és o no és la millor obra de Wes Anderson, però el que sí que tenim clar és que ha marcat un important punt d’inflexió. [ressenya completa 18.6.2012]

7. “THE DESCENDANTS” ("Los descendientes")
Alexander Payne / Estats Units

Alguns s'estranyaran de la inclusió de “Los descendientes” al top 10 dels millors films de l’any (si més no és sabut que té tants detractors com admiradors), però és necessari enaltir la figura d’un cineasta, Alexander Payne (“Election”, “A propósito de Schmidt”, “Entre copas”), que en tota la seva trajectòria ha tingut la destresa de saber fer cinema d’autor amb un embolcall per al gran públic. Perquè “Los descendientes” és cinema d’autor, no en tingueu cap dubte. La pel·lícula és una tragicomèdia sobre la família (que no familiar) amb un casat i pare de dues filles que descobreix que la seva dona, en coma després d’un accident, li feia el salt amb un altre home. A la vegada, mentre intentar recompondre la relació amb les filles, haurà de decidir si ven o no els terrenys familiars que té a Hawaii. Amb l’àcid sarcasme habitual del cineasta, la pel·lícula esdevé una transcendent oda a la imperfecció humana, amb un ús notable de l’emoció i un potent equilibri entre el drama (conceptes com la pèrdua, la malaltia, el desarrelament familiar...) amb una part còmica sobre la maduresa i l’acceptació. Excel·lents interpretacions de George Clooney i Shailene Woodley.

8. “DUPA DEALURI” ("Más allá de las colinas")
Cristian Mungiu / Romania, França, Bèlgica

La segona pel·lícula romanesa del top 10 va arribar a les cartelleres el 28 de desembre, passant bastant desapercebuda tot i l’innegable renom i prestigi crític del seu director, Cristian Mungiu, i el seu pas per la Secció Oficial del darrer Festival Internacional de Cinema de Canes, on precisament ja havia guanyat la Palma d’Or anys abans amb aquella demolidora obra mestra que era “4 luni, 3 saptamâni si 2 zile” ("4 meses, 3 semanas, 2 días", 2007). Amb “Más allá de las colinas”, el cineasta fa un discurs sobre els errors de la fe i els anhels de llibertat cap allò desconegut mitjançant un relat immens d’amor i afecte. La pel·lícula retrata el retrobament de dues joves amigues (des que van compartir infància juntes a l’orfenat) en un aïllat convent ortodox romanès. Una, que viu a Alemanya, pretén que la seva amiga se’n vagi a viure amb ella, tot i que sembla que aquesta ha decidit entregar-se en cos i ànima a la fe en Déu. És una pel·lícula complicada de veure, de difícil digestió, que demana la predisposició de l’espectador en escenes contemplatives, dures, però d’una aclaparadora força emocional, sobretot en el brillant tractament pel que fa a la relació entre les dues protagonistes femenines.

9. “LA GUERRE EST DÉCLARÉE” ("Declaración de guerra")
Valérie Donzelli / França

Basada en la seva pròpia experiència vital, la pel·lícula dirigida per Valérie Donzelli i amb guió d’ella mateixa juntament amb Jérémie Elkaïm (també protagonistes del film) és, a grans trets, la narració d’una història d’amor a través de la lluita d’una jove parella per tal de superar la malaltia del seu fill petit, que es debat entre la vida i la mort. Allunyada completament del morbo gratuït (de fet, la pel·lícula ja mostra des del seu primer minut que el nen sobreviu), “Declaración de guerra” fou una de les produccions més sorprenentment insòlites de 2012, amb un romanticisme enfrontat a la devastació. Tan desassossegant com vitalista, la pel·lícula és trencadora des d’un punt de vista formal (esplèndida l’escena musical a dues bandes) i molt revolucionària gràcies a un to involuntàriament heroic, de superació extrema de l’ambigüitat de la maduresa, de les pors i inseguretats vitals. “Declaración de guerra” és una de les cintes més reivindicables de l’any, tot un goig.

10. “CESARE DEVE MORIRE” ("César debe morir")
Paolo i Vittorio Taviani / Itàlia

El top 10 es tanca amb la producció italiana dels ja octogenaris germans Taviani que es va emportar l’Ós d’Or a la millor pel·lícula en la passada edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín. “César debe morir” és un virtuós exercici de ficció dins la realitat (o realitat dins la ficció) on un grup de presos autèntics de la presó romana de Rebibbia assagen i porten a terme la representació de l’obra teatral de William Shakespeare “Juli Cèsar”, dins els murs del recinte. Els passatges de l’obra es barregen així amb les pròpies experiències d’aquests actors no professionals (és sensacional la seva presentació) a partir d’un discurs que, al cap i a la fi, vindria a ser una mena d’assaig sobre la llibertat, la moral i les conseqüències dels nostres actes. De metratge concís, “César debe morir” presenta una narrativa d’aires clàssics però francament revolucionària, on també destaquen aspectes com ara la posada en escena, el joc de càmeres i el ball de textures entre el color i el blanc i negre, rematats per un final del tot contundent.

MENCIONS ESPECIALS

Més enllà dels films anomenats al top 10, altres pel·lícules s’han quedat pels pèls a tocar de les primeres posicions. Aquest 2012 també ens han agradat pel·lícules tan cíniques, sarcàstiques i autocrítiques com “Young Adult” i “We Need to Talk about Kevin" ("Tenemos que hablar de Kevin”); l’apocalipsi de Béla Tarr a la magnífica “The Turin Horse”; l’extravagant i lúcida proposta d’Alain Resnais amb "Les herbes folles" (“Las malas hierbas”), que ens va arribar tard; o la contundent, preciosa i trista història d’amor de “The Deep Blue Sea”. Ens hem commogut amb “Arrugas”, la duríssima “Tyrannosaur” ("Redención (Tyrannosaur)"), la delicada “Un amour de jeunesse”, “Martha Marcy May Marlene”, "Hugo" (“La invención de Hugo”), “Elena”, “Margaret”, “Shame”, "Les adieux à la reine" (“Adiós a la reina”), "Aurora" (“Aurora, un asesino muy común”), “Animals” o "Ichimei" (“Hara-Kiri: muerte de un samurái”). També hem rigut amb la brillant “The Muppets”, “Le Skylab”, “Ted”, "Your Sister's Sister" (“El amigo de mi hermana”), “Damsels in Distress" ("Damiselas en apuros")” o “Ruby Sparks”, que era molt més tràgica i bona del que aparentava a simple vista. Ens ha tornat a fascinar la factoria Pixar amb la seva excel·lent “Brave" ("Indomable"), amb la millor heroïna de l’any, a més de gaudir d’altres cintes com "Moneyball" (“Moneyball: Rompiendo las reglas”), “Chronicle”, "Cave of Forgotten Dreams" (“La cueva de los sueños olvidados”), "Killing Them Softly" (“Mátalos suavemente”), la molt reivindicable “Cosmopolis” i la guanyadora de l’última edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, "Dans la maison" (“En la casa”) (de François Ozon), entre moltes altres.

Escrit per
#


8 Comentaris:
Dinara ha dit...
, No. That's pretty shttiy man you're like his fucking idolHe wants to be just like you man, he likes you more than I doI ain't that mad though, I just don't like being lied toRemember when we met in Denver you said if I'd write youyou would write back see I'm just like you in a wayI never knew my father neither;he used to always cheat on my mom and beat herI can relate to what you're saying in your songsso when I have a shttiy day, I drift away and put em oncause I don't really got shit else so that shit helps when I'm depressedI even got a tattoo of your name across the chestSometimes I even cut myself to see how much it bleedsIt's like adrenaline, the pain is such a sudden rush for meSee everything you say is real, and I respect you cause you tell itMy girlfriend's jealous cause I talk about you 24/7But she don't know you like I know you Slim, no one doesShe don't know what it was like for people like us growin upYou gotta call me man, I'll be the biggest fan you'll ever loseSincerely yours, Stan P.S.We should be together tooDear Mister-I'm-Too-Good-To-Call-Or-Write-My-Fans,this'll be the last package I ever send your assIt's been six months and still no word I don't deserve it?I know you got my last two letters;I wrote the addresses on em perfectSo this is my cassette I'm sending you, I hope you hear itI'm in the car right now, I'm doing 90 on the freewayHey Slim, I drank a fifth of vodka, you dare me to drive?You know the song by Phil Collins, In the Air of the Night about that guy who coulda saved that other guy from drowningbut didn't, then Phil saw it all, then at a show he found him?That's kinda how this is, you coulda rescued me from drowningNow it's too late I'm on a 1000 downers now, I'm drowsyand all I wanted was a lousy letter or a callI hope you know I ripped ALL of your pictures off the wallI love you Slim, we coulda been together, think about itYou ruined it now, I hope you can't sleep and you dream about itAnd when you dream I hope you can't sleep and you SCREAM about itI hope your conscience EATS AT YOU and you can't BREATHE without meSee Slim; Shut up bitch! I'm trying to talk! Oracion exclamativaHey Slim, that's my girlfriend screamin in the trunkbut I didn't slit her throat, I just tied her up, see I ain't like youcause if she suffocates she'll suffer more, and then she'll die tooWell, gotta go, I'm almost at the bridge nowOh shit, I forgot, how am I supposed to send this shit out?Dear Stan, I meant to write you sooner but I just been busyYou said your girlfriend's pregnant now, how far along is she?Look, I'm really flattered you would call your daughter thatand here's an autograph for your brother,I wrote it on the Starter capI'm sorry I didn't see you at the show, I musta missed youDon't think I did that shit intentionally just to diss youBut what's this shit you said about you like to cut your wrists too?I say that shit just clowning dog,c'mon how fucked up is you?1f60
20.04.2013, 05:21:51
lqwswfzzmm ha dit...
jO8ouV <a href="http://cprspqxrzztu.com/">cprspqxrzztu</a>
21.04.2013, 21:43:26
lkheovfmfs ha dit...
OxDr3S <a href="http://qusnhcybfrse.com/">qusnhcybfrse</a>
21.04.2013, 21:44:28
kiwvvpjeau ha dit...
NxSc5t <a href="http://jrjtcpfcbtas.com/">jrjtcpfcbtas</a>
24.04.2013, 05:34:32
Sala ha dit...
Doy la maxima piutnacuon!! es muy importante que este todo correcto Respecting The Gift Of God: The AnimalsAs we, the animals, have feelings, they can feel the pain and the sadness.We are in the 21-century and ite28099s ridiculous that, in these times, the people are still mistreating and abusing this innocent creatures, and not only mistreating, also doing activities like rodeos, animal racing, etc. Ite28099s a big signal of coldness and vulgarity.Some other people say e2809cI hate the dogse2809d only because a dog hurt them in the past and then they want to kill every dog that appears in front of them. People like this only shows a lack of common sense.The most important thing is to teach the new generations and put fines or put in jail the abusers that because ite28099s a crime.What happens when an animal is mistreated?Nothing. The people done28099t care too much about this daily crimes that shows the darkest part of the human being. We done28099t realize and we are not conscious about the pain and the suffering that are subjected, we just look at other side. What we can do to make the abusers realize that they are living beings and they deserve the same treat and respect than us? The animals are not able to defend themselves, they done28099t have voice to ask for help, and they done28099t have the necessary strength.All the animals have their pros and cons, but they had no evil in their acts, through their bright and expressive eyes we can see what they are thinking and if they feel sad or happy, they feel and perceive the things in a very different way than us, they done28099t understand when you shout at them, or when you hit them, they are always loyal they know how to forgive you there is no rancor in their hearts, they are the best partners and the most beautiful thing that we got in this world. The mistreating should be punished because we have more power than them, we are wiser and unlike them, we are aware about the consequences of our actions, and we have to demonstrate this superiority using the intelligence.I thing that the base of everything is that since we are little we have to be aware, using the common sense, and we have to love and respect the earth and all the nature.
28.05.2014, 06:22:01
Espn ha dit...
Necesito saber cómo hago para saber cuántas apuestas debo realizar para mi pronóstico. O sea, suponiendo que pronostique para un juego 1, para otro 1x, otro 12, otro 12, etc. Qué fórmula utilizo para saber cuántas apuestas hay y cuáles serían las cocionambines posibles? Ayúdenme por favor. Es un trabajo de estadística que debo presentar. Disculpen la ignorancia.
25.07.2016, 13:12:26
Jenaya ha dit...
I hate my life but at least this makes it beralbae. http://liihqckiqu.com [url=http://diyasmlq.com]diyasmlq[/url] [link=http://vmifbukgbe.com]vmifbukgbe[/link]
26.07.2016, 23:07:48
Woods ha dit...
I'm not wohrty to be in the same forum. ROTFL http://zxcxglwgafe.com [url=http://jtmynj.com]jtmynj[/url] [link=http://vuymhguqsmy.com]vuymhguqsmy[/link]
27.07.2016, 13:30:14

Publica un comentari








If you have trouble reading the code, click on the code itself to generate a new random code.
 
ALTRES ENTRADES

Amen Dunes, més cap no és menys lisèrgia

Per què serveix la cultura?

Faust, quatre dècades de krautrock a Barcelona

Cohete i Gabriel y Vencerás s'instal·len a l'Heliogàbal

BirraSo: cervesa, molta cervesa bona

Deu raons per no perdre's el concert de Built to Spill

Tot l'arxiu

Wind Atlas

#1 Benvinguts a A Viva Veu

Ho cridem a viva veu. Ens obsessionen la m&

#2 Inspira

Encara recordem el concert d'Inspira com un

#3 Me and the Bees

Me & The Bees és un grup de noie

#4 Nova temporada Cicle A Viva Veu

Ben a prop de complir tres anys, avui prese

#1 2011. Els millors discos d'electrònica

Enguany hem tinguts alguns debats interns e

#2 2010. Els millors concerts

Encara que no ho sembli, la música n

#3 Martí de Riquer in memoriam

"La primera impressió que fa é

#4 #Sónar2013: La selecció artística

Amb el mateix criteri utilitzat en cadascun